L’escultura d’enllumenat públic urbà ‘Geo-Llum’, de l’artista Samira Benini, i el projecte ‘Una geologia d’espais sonors’, del compositor i dissenyador de so espacial Lugh O’Neill, han guanyat les beques d’investigació artística S+T+ARTS sobre ciutats sostenibles, convocades pel CCCB, en col·laboració amb la UPC i Sónar+D.
Font: Universitat Politècnica de Catalunya (UPC)
El programa europeu S+T+ARTS – Repairing the Present ha concedit 21 beques d’investigació adreçades a artistes de tot el món, que corresponen a 21 reptes basats en el Pacte Verd de la Unió Europea i en els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de l’ONU.
Les dues beques que es desenvoluparan a Barcelona són una iniciativa de l’aliança del S-T-ARTS Regional Centre de Barcelona, formada pel Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB), la Universitat Politècnica de Catalunya · BarcelonaTech (UPC) i Sónar+D, i tenen com a punt de partida la microbiologia urbana i el paisatge sonor de les ciutats. Durant els sis mesos de durada de la beca, del febrer al juliol de 2022, els artistes treballaran amb experts i empreses locals per dissenyar un prototip artístic que doni resposta als dos reptes plantejats pel projecte.
Per respondre al primer ‘Com podem integrar els microorganismes per dissenyar ciutats més sostenibles?‘, Samira Benini proposa la instal·lació híbrida que combina art i ciència ‘Geo-Llum’, una solució imaginativa i sostenible al paper de l’enllumenat públic en els espais urbans.
Per la seva banda, Lugh O’Neill respon al repte ‘Com podem crear una ciutat més harmoniosa?‘ amb ‘Una geologia d’espais sonors’. Aquesta obra d’art sonor pretén fer emergir el valor dels espais on s’enregistrarà la peça per la seva rellevància cultural i qualitat acústica i sensibilitzar, així, sobre la cultura sonora dels paisatges.
Van col·laborar en la definició d’aquestes dues beques Maria Ptqk, comissària de l’exposició ‘Ciència Fricció. Vida entre espècies companyes’ (al CCCB fins al novembre de 2021) i l’investigador i comissari de Sónar+D, José Luis de Vicente.
Instal·lació d’enllumenat públic urbà
Partint de la idea que la natura pot ser una gran aliada en entorns artificials com les ciutats, Benini proposa una instal·lació d’enllumenat públic urbà, feta de materials reciclats, que funciona gràcies a l’ajut dels Geobacteris, un tipus de bacteris que produeixen electricitat mentre que, al mateix temps, descontaminen el sòl. A més de proporcionar solucions sostenibles a l’enllumenat de la ciutat, ‘Geo-Llum’ també és una obra d’art performativa, una escultura de llum al carrer.
El treball final de la residència, que es desenvoluparà a Barcelona fins al juliol del 2022, consisteix en una instal·lació híbrida que obre, alhora, diferents línies d’interès i de recerca científica: la recol·lecció d’aigua de pluja, la bioremediació o utilització d’agents biològics en medis contaminats o la producció pública de llum i d’energia amb sistemes naturals.
El jurat d’aquesta beca, format per Jens Hauser, comissari especialitzat en art i tecnologia; Robert Thomson, director científic de MaterFad; Areti Markopoulo, directora acadèmica de l’IACC; Jordi Morató, Doctor en Microbiologia a la UAB, i Caroline Jones, comissària a la MIT School of Architecture and Planning, ha decidit premiar ‘Geo-Llum’ perquè suposa “una oportunitat prometedora per combinar la investigació artística i científica, el disseny, l’ecologia urbana, la ciència ciutadana i el compromís comunitari per encoratjar els ciutadans a una reflexió més profunda en la interacció humans/no humans als paisatges urbans”.
‘Geo-Llum’ es desenvoluparà a Barcelona gràcies al suport de l’Akasha Hub, en col·laboració amb el Green City Lab, que actuen com a mediadors i organitzadors de la planificació estratègica.
Samira Benini és una artista interdisciplinària fascinada per les tecnologies i els coneixements antics que presenten les noves aplicacions contemporànies. També està interessada en la filosofia DIY i maker, en qüestionar estereotips, comportaments i sistemes socials assumits, en explorar noves vies de deformació i combinació d’elements i en investigar i assajar solucions senzilles de baixa tecnologia (low-tech) per construir un futur més resilient.
Amb 25 d’anys d’experiència en l’art urbà radical i en el disseny d’imatges en moviment, el seu mitjà preferit és la ciutat. L’espectre de la seva pràctica artística és molt ampli i ha participat en nombrosos projectes editorials, exposicions i esdeveniments internacionals.
Benini aprofundeix en l’actual canvi de paradigma transmetent aspectes més amplis de la sostenibilitat de la vida humana i aportant un nou enfocament ètic en l’art i el disseny. L’electricitat a la natura i l’automatització són idees fonamentals i recurrents en la seva recerca artística. Com a l’obra No Plug Sound Machine, on es preguntava com fer música electrònica sense electricitat convencional. La peça es va exposar a la Tate Modern juntament amb el seu col·lectiu Hackoustic del London Hack Space, a l’Aberystwyth Art Center i a Ausland, un referent de la cultura underground i la música experimental a Berlín.
Obra d’art sonor enregistrada en entorns culturals
Amb el projecte ‘Una geologia d’espais sonors’ el compositor i dissenyador de so espacial, Lugh O’Neill proposa crear una obra d’art sonor enregistrada in-situ en entorns de gran valor cultural i acústic. L’artista investigarà el teixit i els paisatges urbans sonors de Barcelona durant la seva residència i presentarà un primer prototip de la seva composició a Sónar 2022.
En col·laboració amb altres artistes intèrprets, O’Neill té previst compondre una obra de vídeo i so espacial 3D i generar una narrativa al voltant d’indrets escollits per la seva rellevància cultural i qualitat acústica. La peça sonora, enregistrada i interpretada in-situ als mateixos espais, permetrà la interacció acústica i es presentarà a posteriori una escenografia/espai d’escolta.
O’Neill basa la seva recerca i pràctica artística en analitzar i contextualitzar ecosistemes a través dels usos culturals del so, tant del llenguatge oral com de la música. Segons O’Neill vivim en un moment d’amnèsia ecològica, de pèrdua de valor i de referents de les cultures autòctones i locals lligades als paisatges, que cada cop esdevenen entorns més plans i superficials. ‘Una geologia d’espais sonors’ pretén recuperar la consciència ecològica del territori i sensibilitzar sobre la cultura sonora dels paisatges.
El jurat d’aquesta beca S+T+ARTS, format pel grup d’experts Arnau Horta, comissari i investigador d’art sonor; Lluis Nacenta, comissari especialitzat en art i tecnologia; Sònia López, comissària especialitzada en nous mitjans; Antonia Folguera, comissària Sónar+D, i Eduard Alarcón, professor i investigador del Departament d’Enginyeria Electrònica i de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria de Telecomunicació de Barcelona (ETSETB) de la UPC, ha decidit premiar el projecte d’ONeill per la seva originalitat i perquè “posseeix un potencial interessant a nivell conceptual i de sensibilització sobre els usos i valors culturals del so i les tradicions orals i musicals”. El jurat també ha valorat la trajectòria i experiència de Lugh O’Neill en el camp del disseny acústic i el fet que desenvolupi les seves pròpies eines digitals. “Pot explorar de forma original i innovadora el valor politicosocial de l’escolta situada”, defensa el jurat.
Com a compositor i dissenyador de so espacial, l’obra de Lugh O’Neill discorre per un espai inquietant i evocador format pel solapament entre allò que és tangible i conegut i l’esterilitat asèptica del que és digital, la separació dels quals se sotmet a prova de manera contínua. En feines recents, Lugh s’ha centrat a remarcar el potencial de l’espacialització en la composició sonora i musical. Mentre que, de manera tradicional, la composició es concep sobre els espectres de la freqüència i el temps, Lugh treballa utilitzant l’espai com una dimensió més per escriure la composició sonora i musical.
Lugh ha actuat en sales de concerts i ha produït treballs audiovisuals per a contextos com l’Institut KW d’Art Contemporani de Berlín, Design Miami/Basel, Point Ephémère a París o el Bloomberg New Contemporaries a l’ICA de Londres, i col·labora regularment en projectes amb artistes com Jakob Kudsk Steensen, Sinae Yoo i Tomas Saraceno.
Com a cofundador de C.A.N.V.A.S. —un segell discogràfic i una sèrie d’actes—, Lugh ha publicat treballs propis com l’LP Re Munus, ha dirigit els LP recopilatoris basats en la recerca Cipher i Apocope i coprodueix altres treballs que es publiquen en el segell.