Conversem amb Elisabet Fonts, professora del CITM i coordinadora acadèmica de Treballs Fi de Grau (TFG) al Centre. Elisabet és llicenciada en Comunicació Audiovisual per la UVic-UCC i en aquesta entrevista ens dona més detalls de la seva tesi doctoral sobre narratives immersives en parcs temàtics, que va defendre al gener de 2022 amb la qualificació d’excel·lent.
- De què tracta la teva tesi doctoral?
La meva tesi doctoral l’ha dirigit el doctor Jaume Duran Castells, expert en narrativa audiovisual, i tracta d’estudiar com la narrativa té un paper importantíssim en els parcs temàtics. Aquest factor és clau perquè el visitant tingui una experiència inoblidable. He estudiat les narratives transmèdia i com influencien els visitants. La tesi s’ha emmarcat en el Programa de Doctorat en Ciències Experimentals i Tecnologies de la UVic-UCC.
- Quina va ser la teva inspiració per escollir aquest tema?
Hi ha diversos factors. En primer lloc, vaig tenir el privilegi de participar en un curt animat dirigit per Anthony Wong de Disney/Pixar. En una entrevista que li vaig fer li vaig preguntar el seu punt de vista sobre la realitat virtual, ja que en un principi la meva tesi doctoral es volia enfocar més en buscar narratives immersives en la realitat virtual. Wong em va comentar que tota aquesta tecnologia s’utilitza per desenvolupar nous conceptes i noves experiències en els parcs temàtics. Aquestes paraules em van obrir més la ment i vaig començar a cercar més informació sobre els parcs temàtics i la seva immersió. En aquest procés de cerca vaig trobar que no es parlava molt sobre el tema. Scoot Lukas em va inspirar, ja que parlava que des de finals de la dècada dels 90, l’espai temàtic ha estat objecte d’anàlisi i crítiques generalitzades en comunitats acadèmiques. Al capdavall, els espais temàtics tenen, als seus fonaments, una narrativa general, un complex simbòlic o una història que impulsa el context general dels seus entorns. La temàtica s’ha expandit més enllà dels estereotips i les simplificacions excessives de la cultura i el lloc per considerar ara temes nous convertits en històries. Alhora, la immersió, o la idea que un espai i els seus múltiples enfocaments arquitectònics, materials, performatius i tecnològics poden embolicar un hoste dins seu s’ha consolidat molt per convertir-se en una preocupació general de molts espais de consum en tot el món.
- Quina diferència hi ha entre parc temàtic i parc d’atraccions?
Bé, el parc temàtic és un espai on preval la narrativa, ja que és el fil conductor de cada una dels mons que es presenten. És per aquest motiu que les franquícies com Marvel, Star Wars, Harry Potter juguen un paper molt important a l’hora de fer partícips els visitants que formen part de la narrativa i del món que se l’ha creat al cada detall. Això és crucial i provoca que l’experiència sigui única i que no la puguis trobar enlloc més. En canvi, un parc d’atraccions és un recinte on es vol buscar emocions fortes com pot ser el cas de Port Aventura.
- Quin paper juga la immersió en un parc temàtic?
La immersió juga un factor clau perquè els visitants sentin que formen part d’un món màgic. És per això que s’ha pogut observar que els parcs temàtics sempre tenen trets en comú, independentment de quina sigui la seva temàtica: detallisme, tecnologia, escultura, arquitectura, art, disseny, psicologia, textures, música, cultura, context, decoració, espais, naturalesa i ambientació. Una cosa que cal tenir molt en compte és que si els hostes volen visitar aquest món, és perquè hi ha una narrativa i una temàtica molt forta que els farà sentir que formen part d’una experiència més gran que una simple pel·lícula. Els farà viatjar en una narrativa transmèdia, on els personatges que ja coneixen poden viure aventures que no s’han vist mai o que es poden contemplar des d’un punt de vista totalment diferent o viure una aventura amb els protagonistes.
- Quins elements ressaltaries d’un parc temàtic des del punt de vista experiencial?
Els parcs temàtics són com una extensió del cinema, és a dir, cadascun dels mons que es creen són representats com a petites escenes de diferents pel·lícules que, unides, formen una totalitat. Durant la investigació s’ha observat que actualment s’ha produït un canvi de paradigma en les experiències viscudes als parcs. Per exemple, es veu aquest fet al món Harry Potter al parc Universal Studios Hollywood a Los Ángeles (Califòrnia): no cal que els visitants vulguin ser Harry Potter, Ron o Hermione, sinó que simplement volen ser ells mateixos vestits amb la roba de les diferents cases de Hogwarts i sentir-se que formen part del món de màgia. Aquest concepte trenca amb els paradigmes establerts anteriorment, ja que els visitants han passat de voler ser com el personatge a voler formar part de la història com ells mateixos.