Joan Borguñó és alumni del grau en Multimèdia del CITM. Tots recordem la fantàstica trilogia Polyworld que va presentar com a TFG el 2016, i que de ben segur ha estat la carta de presentació per obrir-se camí cap a aquest espectacular currículum en empreses d’animació tan reconegudes com Framestore, Moving Pictures Company o Trixter. En els darrers anys, ha treballat a Londres i Berlín en grans produccions com Fantastic Beasts 2, Christopher Robin o The Lion King de Disney i actualment és animador 3D freelance a l’estudi Ustwo Games de Londres, responsable de l’exitós joc Monument Valley. Repassem tota la seva intensa trajectòria en aquesta entrevista.
- El teu present professional com a animador 3D és el que t’imaginaves quan vas començar els teus estudis al CITM?
En el meu cas, fins a pràcticament al final del 4t curs del grau en Multimèdia, no vaig començar a tenir una idea de per on anar. Tot i la meva primera feina, jo seguia sense tenir clar el meu perfil. Tot era un anar provant, experimentant… A poc a poc, vaig anar arribant a la conclusió que l’animació feia temps que m’interessava. Era on més temps invertia, tant en el meu TFG com en els mateixos estudis. Vaig anar descobrint que era el que més m’agradava i, per tant, valia la pena lluitar-hi.
Ara, en el meu present professional, crec que fins i tot és millor del que m’imaginava, però també tinc molt clar el que vull. I és quelcom que et vas construint tu mateix, pas a pas, i que mai deixes de fer.
- Vas iniciar-te al món laboral amb un conveni de cooperació educativa del CITM com a CGI artist a la productora EGM de Barcelona. Com recordes aquella etapa?
Jo recordo que primer va ser molt emocionant, perquè només entrar vaig veure gent amb megaordinadors, megapantalles, amb projectes visualment molt espectaculars i que normalment podien acabar a la televisió. De sobte, tot el que m’havien explicat a la Universitat es visualitza en un entorn real i, a més, hi podia participar directament. Va ser molt estimulant, tot molt intens i divertit alhora.
Però de seguida vaig notar que tot aquell entorn de treball no em cridava del tot. Això ja depèn molt de cadascú. Jo volia quelcom diferent, ja que el tipus de projectes i tot el que envolta el món de la publicitat no acabava d’atraure’m prou.
Vaig començar a fer projectes secundaris a casa, per tal de créixer professionalment en un altre àmbit. L’etapa d’EGM va ser important per esbrinar el que m’agradava i el que no. Dins del món 3D, tot i els meus dubtes, vaig confirmar que l’animació és el que més m’il·lusionava. I des d’aquell moment, ja vaig tenir molt clar el meu objectiu: trobar feina d’animador.
- Després vas fer un salt espectacular i vas anar a Londres a treballar a Framestore, una empresa potent que realitza grans produccions de ficció. Com vas aconseguir entrar en una companyia d’aquest nivell?
Framestore és un contacte que havia aconseguit anant a fires i festivals d’efectes especials i d’animació d’Espanya. Aquest tema és important. Ho aconsello molt a estudiants i júniors, tant per un tema de connexions professionals com per comprovar quin nivell hi ha a la indústria, però sobretot per veure com es mouen les empreses. És molt fàcil trobar el vídeo reel d’una empresa i veure què fan: pel·lícules, animacions, el que sigui… Però en aquests llocs tens l’oportunitat de parlar directament amb un artista de l’empresa, que et pot explicar com realitzen una animació concreta i, fins i tot, et pot donar consells de com entrar-hi.
Recordo que el salt que vaig fer en aquest cas, va ser una combinació de molta sort i de preparar-me a fons, en molt poc temps. En aquests festivals vaig veure que em feia falta treballar el meu nivell de qualitat en els projectes. De seguida, vaig invertir temps i formació en el camp en què volia especialitzar-me. Vaig apuntar-me a un taller d’animació en línia enfocat a criatures d’efectes especials, i vaig realitzar una peça d’animació d’un mico pujant a un arbre, que es va convertir en la meva primera peça d’animació en el meu video reel, amb qualitat de pel·lícula. Gràcies a aquesta peça el meu nivell d’animador es va multiplicar per 10 i vaig tenir la gran sort que just la productora Framestore buscava gent per El Llibre de la Selva, per a una nova versió de Mowgli. En veure el meu mico els hi va interessar, ja que necessitaven gent amb perfil júnior que animés micos. Així va ser com em van contractar.
Vídeo amb l’experiència de l’arribada a Londres:
- En quins treballs més vas participar durant aquesta etapa?
Després d’estar-hi una setmana, em van dir d’anar a treballar a uns estudis que tenien als afores de Londres on realitzaven produccions de la Warner. En aquell moment, amb les ganes d’aprendre que jo tenia, vaig dir que sí. Així vaig entrar a Fantastic Beasts 2, la segona producció que vaig fer. Sense saber-ho, em vaig ficar en un tema que es diu Previz, que és un perfil professional totalment diferent. Es tracta dels professionals que durant el rodatge d’una pel·lícula estan refent constantment el 3D amb una qualitat molt baixa, per tal que els actors sàpiguen què fer, què dir i com interactuar. Per això van portar a quatre figures de l’animació i a dos júniors, un dels quals era jo.
Passa el temps i canvio a un altre projecte: Christopher Robin. Cap al final de la producció, un dia qualsevol estic a l’estudi tranquil·lament animant, quan sense avís previ em crida la cap de producció per parlar a soles. Jo tenia contracte per a 4 mesos més, així que el primer que em va venir al cap va ser: “Fantàstic, ara em diran en quin altre projecte vull treballar”. Per sorpresa meva, resulta que em diu que no tenen ara cap més feina en vista i que m’han de rescindir el contracte prematurament. “Demà és el teu últim dia”, em van dir. Em vaig quedar parat, per descomptat, però alhora el xip de “OK i ara què faig?” és el que es començava a encendre.
Vaig passar tres setmanes a casa tancat treballant amb una peça d’animació d’un nen amb un monstre per plasmar tot el que havia après a Framestore. I durant aquesta etapa van contactar amb mi els de MPC.
- Quan entres a treballar a la prestigiosa Moving Pictures Company participes com a animador 3D en la nova producció de Disney El Rei Lleó. Com vas viure aquesta experiència?
Sí, a MPC vaig entrar a treballar en la producció de Disney El Rei Lleó. En primer lloc, veus com és treballar en una gran producció i et sents molt feliç, però alhora t’adones de la brutal competència que hi ha a la indústria. Sobretot a Londres, que dins dels VFX i l’animació, ara mateix és la primera ciutat europea en nombre i qualitat d’empreses i produccions. Tot i això, entre els animadors també fèiem molta pinya, és un mix curiós.
Sembla que ho vaig fer bé i vaig poder anar escalant perfils. En un moment donat, em van donar plans, és a dir, seqüències protagonistes de la pel·lícula. I per dins meu va ser com un “Uau!! Ho he aconseguit!!”. Compte que a la sala on jo treballava, potser érem 60 animadors. Malgrat la rivalitat també podies demanar consells, aclarir dubtes i, en definitiva, aprenies moltíssim.
- En aquest context de competitivitat que comentes, com pots marcar la diferència per afinar el teu treball al màxim?
Arribes a afinar el teu treball a nivells estratosfèrics. La passió per la feina és també una bona eina per marcar la diferència i, sobretot, és important ser eficient i tenir molt clar què és el que et demanen. A vegades a la mateixa sala on treballaves veies que acomiadaven a alguns animadors per no tenir el nivell o no entendre el feedback del supervisor.
- Després deixes Londres per anar a Berlín. Per què?
Amb tota aquesta competència, no només interna, sinó també entre productores, les empreses van començar a baixar costos per poder optar a nous projectes. Això influïa en el fet que cada vegada pagaven menys i els treballadors tenien la sensació que se’ls estava explotant. Quan El Rei Lleó va acabar, vaig saltar a la producció de Malèfica.
Però clar, aquestes polítiques empresarials de competència les acceptes quan tens un Rei Lleó, per prestigi i currículum, i perquè pots aprendre moltíssim…Aquesta política d’empresa, però, no encaixa massa amb els meus valors. Malèfica era una producció que no m’interessava especialment. A més, s’hi varen sumar temes personals molt importants. Per això, en un moment donat, decideixo fer un replantejament professional. De fet, em van comunicar que estaven contents amb mi i, per tant, marxar va ser una decisió meva.
I quan vols canviar o trobar feina, a mi m’agrada parlar de les “Boles de Drac”. Fas una bona selecció de llocs i països i…”Fiu!! Envies les boles de drac!!”. Això ve a dir que envies el teu CV i video reel a diferents parts del planeta com les boles de la mítica sèrie de’n Goku. Vaig enviar a tot arreu: Canadà, Nova Zelanda, Europa… I en aquest cas va ser Berlín i, concretament, l’empresa Trixter qui va contestar. Necessitaven animadors i els hi va agradar el meu perfil.
- Vas agafar el núvol kinton i cap a Berlín…
Exactament, i també vaig agafar un bon grapat de mongetes màgiques per si les mosques…
Allà vaig treballar en una pel·lícula que és l’adaptació d’un llibre bastant conegut a Alemanya, Les Cròniques d’un Cangur. Tracta sobre un cangur antifeixista que viu a Berlín i que està constantment tocant els nassos al seu company de pis. El treball era amb actors reals i el cangur era CGI, òbviament. Necessitaven gent que toqués Mocap i a partir de la captació del moviment pogués animar facials. Com que a El Rei Lleó jo havia animat amb la mateixa tecnologia de facials que ells, em van agafar. Vaig estar animant en alemany i clar, el lipsync, que és l’animació amb la boca quan algú parla, era en alemany i clar va ser tot un repte, doncs jo encara no parlava res l’idioma.
El meu Lead de projecte, que sí que és alemany, va agafar totes les escenes on apareixia el cangur i va destacar els seus diàlegs remarcant molt tots els fonemes perquè jo pogués veure els moviments de la boca. Em va agradar molt, ja que durant aquest procés jo estava estudiant alemany, pel meu compte, i va haver-hi un moment que sabia prou per reconèixer quins fonemes hi havia. Això t’ajuda molt amb l’animació per conèixer com col·locar els llavis, la llengua i, en general, tots els moviments que realitzem quan parlem. A partir d’aquí es va fer molt divertit.
- Què vas aprendre d’aquesta nova etapa?
A Berlín vaig notar, sobretot, molta més confiança personal. Em donaven plans difícils i de seguida deia “OK, molt bé, anem-hi”. Aquí també es notava la filosofia de l’empresa, al contrari de l’ambient tens i competitiu d’una gran productora com MPC. Aquesta era una organització més petita i més familiar on els artistes estan molt cuidats. I això es traduïa en el fet que jo tenia més llibertat i més autoconfiança a l’hora de treballar. Vaig poder confirmar tot el que havia après a Londres i comprovar que com animador havia crescut.
Tràiler del projecte Les Cròniques d’un Cangur:
- Després tornes a Londres i treballes com a freelance per a Ustwo Games. Què ens pots explicar del teu moment professional actual?
Bé, a partir de l’experiència a Berlín, que em va fer créixer molt personalment i laboralment, començo a reflexionar cap on vull anar. És a dir, si segueixo amb grans produccions d’animació per poder anar escalant posicions a lead o supervisor i tenir un molt bon sou.
Però personalment no acabo d’identificar-me amb aquest camí. Durant la meva vida a Berlín també vaig començar a cultivar-me personalment, vaig descobrir noves aficions com el ball, i es va convertir en una experiència que de sobte em va obrir i ensenyar un altre món menys individualista i competitiu. Aquest conjunt d’experiències noves m’omplien molt, vaig comprovar que realment preferia treballar en una empresa més petita, de tipus més familiar, on el tracte humà té més importància, i sobretot tenir temps per gaudir de l’experiència social a l’estranger. Clar, tenia sentiments creuats, a Londres hi ha grans produccions on paguen molt bé, però en aquests entorns més propers estic descobrint que a nivell personal m’ho passo millor.
A Trixter em van oferir treballar durant tres setmanes en un projecte de Marvel, però segurament després ja no tindrien un altre projecte on inclourem.
Per tant, vaig tornar a fer “boles de drac”. Aquest cop vaig ser molt selectiu i va ser una casualitat que l’empresa que buscava un perfil similar al meu era Ustwo Games a Londres, productora en la qual estic treballant ara.
Per tant, quan vaig acabar la producció a Trixter vaig venir ràpidament a Londres. Per posar-te un exemple de com són a Ustwo, quan va passar tot l’enrenou de la Covid-19, el primer va ser notificar a tots els seus treballadors que s’oblidessin dels deadlines de les seves tasques. Van assegurar-se que tots estaven bé a les seves cases, i que teníem bones cadires, pantalles, recursos tècnics, etc. Quan van comprovar que tot estava bé, van informar el client de les noves mesures i també que es veien obligats a modificar els terminis. El client, que en aquest cas era Apple, va contestar que ho entenia i que ho acceptava. Punt. I ja està!! Això mateix, en el 90% d’empreses actuals, incloses les quals per on jo havia passat, no hagués estat així. És més, vaig escoltar històries de companys que les condicions laborals els hi havien fins i tot empitjorat durant la Covid-19.
D’aquesta nova experiència amb Ustwo hi ha una cosa fabulosa que puc destacar. Aquí soc artista 3D freelance, és a dir, no faig només animacions. Agafo els concepts dels personatges i els treballo fins a l’etapa final, m’encarrego que funcionen bé una vegada a l’Engine.
- Pots crear el teu propi estil a la feina que desenvolupes en aquestes productores?
Tot depèn de l’etapa del projecte, si estàs a preproducció pots proposar uns moviments o, fins i tot, uns estats d’ànim que presentes al teu supervisor. Aquest li comenta al director i, si a aquest li agrada, llavors ho pots posar en marxa. Dins de la producció estàs limitat pel mateix personatge que ja s’ha definit a preproducció, pots fer petits canvis a l’animació sempre que ho vegin clar, però sempre dins del brifing que tens sobre la taula. On estic ara, treballem més en funció del que necessita l’equip i em demana el meu Lead. Igual m’arriba l’encàrrec d’animar un animalet fent salts d’alegria perquè un metge l’ha curat. Clar, com representes a un animal molt content? És una idea molt abstracta, per tant aquí sí que pots crear propostes, mostrar el teu estil i la teva manera de treballar. En aquest projecte sí que em sento molt més creatiu i això a nivell personal i m’omple molt més.
- Com veus avui el teu futur professional dins del mercat laboral en què et mous?
El món de l’animació és extremadament canviant i, per tant, has d’estar molt obert de ment. Ja veus que d’un dia a l’altre et poden acomiadar i t’has de buscar la vida. Però sobretot, has d’estar molt endollat al cercle de contactes i aprendre a moure’t i a fer-te valer. Ser un cul inquiet i mai deixar d’aprendre. Quan em pregunten de què treballo, a mi no m’agrada dir que soc animador, dic que soc artista multimèdia i que creo continguts digitals. És probable que la feina que conec ara com animador canviï tan aviat…
- Què els recomanaries els alumnes del CITM: “boles de drac” i moltes ganes?
Recomano que es converteixin en “generalistes especialitzats”. Que triïn una àrea que els cridi l’atenció, que facin algun curs per evolucionar i reafirmar que els agrada. Però, alhora, també recomano que busquin altres competències alienes a l’especialització que tanmateix la reforci i els doni més oportunitats. Un exemple seria aprendre bé l’anglès per optar a feines a l’estranger. Un altre exemple podria ser fer un curs sobre parlar en públic i aprendre a comunicar millor les teves idees i decisions en el teu entorn de treball.
També vull insistir a tenir clar que és un àmbit amb molts canvis i que t’has d’adaptar, has d’anar escalant les teves muntanyes i sempre seguir obert a noves possibilitats.
A la llarga, i amb els anys, t’adonaràs de quin estil de vida et fa feliç. Potser ara tens clar que vols fer el teu propi videojoc, però amb els anys t’adones que en realitat et fa més feliç l’estabilitat i seguretat d’una posició fixa en una gran empresa que et doni temps lliure amb la teva família. O potser et passa com a mi, que només el fet de viure a l’estranger ens omple a nivells brutals. Això no ho trobaràs quedant-te a casa pensant. Has de sortir, provar, conèixer, ser molt curiós i no deixar de mirar dins teu per buscar… Tant clixé com sona: conèixer-se a un mateix. En el meu cas, soc molt somiador i emocional. Conèixer-me, més i més, amb els anys m’ha portat a definir millor el camí per on passo. Cada camí té els seus avantatges i inconvenients, i no n’hi ha un millor i pitjor: hi ha l’adequat per a tu. I el trobes caminant i ensopegant molt, no mirant què diu el Google Maps… o fins i tot paios com jo!
Així que després d’aquesta tirallonga filosòfica només em queda dir-te: molta paciència, determinació, i a gaudir del camí!
Animation reel de Joan Borguñó:
