Graus oficials

Nea Ehrlich ha estat la professora visitant del CITM aquest curs acadèmic 2023-2024. Recentment, ha guanyat el reconegut premi Norman McLaren/Evelyn Lambart de The International Society for Animation Studies a la millor monografia en animació pel seu llibre Animating Truth - Documentary and Visual Culture in the 21st Century (2022). Conversem amb ella sobre la seva trajectòria,  sobre l'art com a mitjà de reflexió social i sobre les seves línies de recerca. Primer de tot, podries presentar-te perquè et puguem conèixer millor? De formació, soc historiadora de l'art, encara que la meva investigació reflecteix una fusió de diferents disciplines visuals. Investigo l'art contemporani amb èmfasi en l'epistemologia i les tecnologies emergents, incloent-hi animació, documental, deepfakes, realitat virtual (VR) i augmentada (AR), videojocs, robòtica i intel·ligència artificial. Vaig completar el meu doctorat al Departament d'Història de l'Art de la Universitat d'Edimburg i el meu postdoctorat el vaig fer a l'Institut Van Leer a Jerusalem. Soc professora titular al Departament d'Arts de la Universitat Ben-Gurión del Nègueb a Israel. En què consisteix la teva feina com a investigadora en aquests camps? M'interessa molt com les noves tecnologies influeixen en la cultura visual i en allò que creiem que és informació veraç. Crec que és un tema molt important perquè estem envoltats de pantalles i imatges, però ja no estem segurs de què creure'ns. He publicat en revistes com Studies in Documentary Film, Animation: an Interdisciplinary Journal o Visual Resources, entre d'altres. La meva monografia, Animating Truth: Documentary and Visual Culture in the 21st Century, i l'antologia coeditada Drawn from Life: Issues and Themes in Animated Documentary Cinema, estan disponibles a l'Edinburgh University Press. El meu llibre de 2021 sobre el documental animat en la cultura virtual, Animating Truth, tracta sobre l'auge de les imatges animades en la no-ficció (documentals, periodisme, infografies, VR i jocs seriosos), examinant com l'augment paral·lel de l'animació en la cultura digital influeix en la credibilitat de les imatges no fotorealistes. Els temes inclosos al llibre inclouen la disminució de la credibilitat de la fotografia en una era d'imatges artificials, la visió per ordinador, les infografies, la cultura virtual interactiva, la documentació de plataformes de jocs o les interfícies gràfiques d'usuari. Des de llavors, he ampliat el meu interès en l'animació més enllà de les imatges en moviment per incloure la vida artificial, cosa que m'ha portat al meu interès actual en l'art robòtic i les imatges d'IA. L'interès en els robots m'ha portat al posthumanisme i a l'estètica artificial, és a dir, imatges fetes per (i de vegades per) agents no humans. Com et vas introduir professionalment en aquest sector? És graciós, quan tenia 13 anys vaig tenir una mestra substituta a l'escola, una dona entusiasta amb molt de cabell vermellós i una gran veu, que ens espantava amb històries d'Edgar Allan Poe. Sabia que, passés el que passés, volia continuar estudiant amb ella. Així vaig conèixer qui més tard m'ensenyaria història de l'art, un camp que, sortosament, encara m'entusiasma. Aprendre sobre persones, sobre la història i sobre les idees a través dels extrems de la creativitat humana continua sent sorprenent per a mi. Una de les meves obres d'art preferides és un bitllet d'un dòlar signat per Andy Warhol el 1962. En un sol moviment audaç aconsegueix comentar sobre el valor, l'economia i la cultura de les celebritats. O l'obra In the Air del 2003 de l'artista Teresa Margolis, en què els visitants del museu caminen per una sala plena de bombolles de sabó flotant a l'aire. Tot és agradable i bonic fins que llegeixes que l'aigua (destil·lada) utilitzada per a la creació es va fer servir per rentar els cossos de les víctimes de la violència a Colòmbia. Aquest és un exemple d'art conceptual que es defineix com a "invisible" però que realment aconsegueix commocionar i evocar estranyesa, una visió renovada del que és familiar, a través de mitjans inusuals que dirigeixen el focus a una realitat dura. Creativitat humana. Noves maneres de pensar en noves direccions. Què podria ser més interessant? A més a més de la teva tasca investigadora, també exerceixes com a docent a la universitat. Què és el que més t'agrada d'ensenyar? Sempre els dic als meus alumnes que em quedo lluny a l'hora de definir què és l'art, però algunes de les definicions que veig com una base excel·lent com a punt de partida per pensar-hi són les següents: a) L'art és una expressió gràfica (però no només) d'una època. b) L'art és tot allò de què et pots sortir, de manera que és un mitjà per trencar els límits i, per tant, per desafiar i reflexionar sobre l'ordre existent de maneres inusuals. c) L'art és una font d'inspiració, malgrat que l'art contemporani es pot percebre com elitista i vague, sovint creant respostes antagòniques. El meu principal objectiu com a docent és, per tant, introduir els meus alumnes en aquests camps d'una manera que evoqui la curiositat i els doni les eines amb les quals apropar-se a l'art contemporani. A través d'obres d'art que apliquen la tecnologia de maneres noves i sovint sorprenents, presento als meus estudiants els usos potencials i els mals usos de la tecnologia, i els involucro en debats més amplis sobre les eines, l'ètica i les característiques del nostre temps. Penso en l'art com una investigació experimental i de vegades lúdica basada en la pràctica, que planteja preguntes originals i il·lumina noves idees i maneres de fer. A més, com que no existeix el bé o el mal en l'anàlisi de l'art, només arguments persuasius o no persuasius, trobo que les obres d'art que provoquen la reflexió actuen com a experiències contemplatives que són crucials per a la investigació, el pensament innovador, la resolució de problemes i l'obertura de la ment i la curiositat. Algun repte de futur o projecte en ment que t'agradaria compartir-nos? Tinc moltes ganes d'aprendre. Mitjançant un enfocament pràctic i teòric combinat, estic sempre oberta a qualsevol discussió i col·laboració potencial sobre com podem pensar junts i sobre algunes de les eines emergents de la nostra època, com ens poden afectar a tots i com podem donar-hi forma a canvi.

El nou postgrau en Advanced UX: Design, Research and Emerging Technologies, impulsat pel CITM per iniciar-se al mes d'octubre, es planteja com un viatge al disseny d'experiència d'usuari des de diferents òptiques i aplicat a diversos entorns i sectors: virtuals, automoció, videojocs, wearables, moda, aviació, banca o salut, i sempre des d'una perspectiva inclusiva i accessible, que és un dels factors diferencials d'aquesta nova aposta formativa. El seu professorat ens explica més detalls de cada especialitat. Palmira Victoria González, professora de Factors Humans al postgrau. Doctoranda en Psicologia per la Universitat Complutense de Madrid (UCM). "La realitat virtual simula entorns altament immersius i interactius que permeten a la persona abstreure's del món exterior i enfocar tota la seva atenció a l'entorn virtual, cosa que ens permet valorar de manera objectiva l'experiència de l'usuari. La recerca amb metodologies innovadores com la realitat virtual, l'electroencefalografia o l'eye-tracking ens permeten avaluar de manera objectiva tant l'experiència com l'estat cognitiu de l'usuari. Al postgrau compartirem aquests coneixements i mètodes per mesurar l'experiència cognitiva dels usuaris des d'un enfocament pràctic per millorar el disseny de producte, la creació d'escenaris de realitat virtual inclusius o fer adaptacions per afavorir l'accessibilitat dels usuaris i millorar-ne l'experiència." Enrique García Cortés, professor del taller de Videojocs del postgrau. Tècnic expert en accessibilitat tecnològica a la Fundación ONCE. "En el cas dels videojocs, poder descobrir les necessitats que tenen els diferents perfils de prestació funcional o discapacitat és un aspecte vital per dissenyar i programar un joc, mantenint sempre la seva identitat però personalitzant-lo per arribar al màxim de jugadors. Al llarg dels cinc anys treballant a la indústria del videojoc i sent responsable d'un projecte d'accessibilitat en aquest àmbit, he pogut parlar amb totes les parts de l'ecosistema: desenvolupadors, publishers, jugadors, premsa, distribuïdors. Tota aquesta experiència, vivències i perspectiva les compartiré amb els alumnes del postgrau, debatent les diferents realitats de la indústria i com l'accessibilitat i les persones amb discapacitat ja formen part d'aquesta possibilitat de lleure que ha de ser per a tothom." Javier Figueras, professor de l'entorn d'Aviació al postgrau. Cap de Producte a Air Europa. "L'experiència d'usuari juga un paper fonamental en la indústria de l'aviació. El journey del client està ple d'interaccions amb productes i serveis digitals, sigui a terra o bé a 10.000 peus d'alçada. Si l'objectiu de qualsevol companyia és aconseguir clients fidels que repeteixin la seva experiència, un bon disseny d'UX és tan important com el tractament del client en persona. La meva missió és mostrar a l'alumne tots els secrets de l'experiència d'usuari en aviació, incloent-hi àrees menys òbvies on juga un paper determinant, com són els sistemes d'entreteniment. Tot plegat, basat en la meva experiència, tant des del costat de proveïdor de línia aèria com a escala interna." Ruth Contreras, professora de l'entorn de Videojocs al postgrau. Doctora en Enginyeria Multimèdia per la UPC i investigadora en UX Research i Game Studies. "La diversitat en equips de desenvolupament de videojocs és crucial per diverses raons: representa millor una audiència diversa i permet construir jocs inclusius i atractius per a jugadors de diferents gèneres, ètnies, orientacions sexuals i habilitats. La sensibilitat cultural es millora en incloure dissenyadors amb diverses experiències, evitant estereotips i afegint autenticitat cultural. A més a més, es promou l'accessibilitat mitjançant opcions de personalització i controls adaptables. Al postgrau compartiré coneixements especialitzats en UX per a videojocs, enfocant-me en la seva aplicabilitat per a sectors específics com la moda, la salut, l'educació o l'automoció. El nostre objectiu serà desenvolupar dissenys inclusius i accessibles que puguin ser adaptats i aplicats eficaçment a diversos camps." Toni López, professor de l'entorn de Salut al postgrau. Responsable d'UX a Failfast. "Com a dissenyadors, ens hem d'enfocar a situar l'usuari al centre i crear solucions simples i clares que facilitin la prevenció d'errors en aspectes crucials com ara el tractament mèdic. Comprendre el context de les persones en situacions de vulnerabilitat ens permet desenvolupar solucions que no només siguin funcionals, sinó també reconfortants i humanitzades. He tingut l'oportunitat de treballar en diversos projectes al camp de la salut, on hem considerat la diversitat i l'accessibilitat per assolir un disseny universal. Hem col·laborat amb diferents perfils, equips mèdics i pacients mitjançant tallers de codisseny, assegurant que les solucions siguin realment útils per als usuaris finals. A més, he dissenyat investigacions que tenen en compte el context i la situació emocional de les persones per obtenir insights valuosos. Compartiré tot aquest coneixement acumulat, oferint consells pràctics per adaptar les tècniques UX al camp de la salut."

La Delegació d'Estudiants del CITM, en col·laboració amb el Centre, va organitzar el dijous 13 de juny la segona gala de lliurament dels premis PÍXEL. Un esdeveniment que arriba a la fi del curs acadèmic per posar en valor l'excel·lència del nostre estudiantat i el seu talent, amb un reconeixement als treballs acadèmics o personals que han desenvolupat al llarg d'aquest curs. El concurs PÍXEL es consolida com a forma de reconeixement al gran esforç que ha fet l'alumnat al llarg del curs i una forma de motivació positiva per seguir millorant el seu portfoli de projectes. També busca fomentar el sentiment de pertinença a l'escola, a través d'una activitat que cohesioni i generi vincle entre l'estudiantat i el Centre. En les setmanes prèvies al lliurament de premis, es van presentar els projectes i posteriorment es van sotmetre a votació per elegir finalment quins treballs es convertien en guanyadors i guanyadores en cadascuna de les 8 categories. Els premiats de la segona edició dels premis PÍXEL van ser: Millor Videojoc Aquesta categoria premia el treball de creació d'un videojoc complet i funcional, que demostri una narrativa sòlida, una jugabilitat interessant i un estil visual atractiu. Projecte guanyador: Unlighted Autors: David Boces, Erik Martín i Juan de Dios García, estudiants de 4t curs del grau en Disseny i Desenvolupament de Videojocs. Millor Curtmetratge d'Animació Aquesta categoria premia la creació d'un curtmetratge d'animació amb una narrativa sòlida, una animació de qualitat i un estil visual atractiu. Projecte guanyador: A couple of beers Autors: Àlex Marín, Joan Casas, Mireia Safont, Alèxia Camó, Àfrica Roura i Aida Contreras, estudiants de 3r curs del grau en Disseny, Animació i Art Digital. Millor Disseny d'Escenari Aquesta categoria premia l'habilitat en la creació d'un escenari per a diferents entorns, com ara cinema, televisió, teatre o videojocs. Projecte guanyador: Alien Escape Autors: Carlos González, Guillem Alqueza, Miguel Iglesias, Miguel Turmo i Lluc Cid, estudiants de 2n curs del grau en Disseny i Desenvolupament de Videojocs. Millor Disseny Gràfic  Aquesta categoria cerca reconèixer i premiar el treball en l'àmbit del disseny gràfic, mostrant creativitat, habilitats tècniques i capacitat per resoldre problemes en diferents àrees del disseny gràfic. Projecte guanyador: Woritz Autor: Carlos Peinado, estudiant de 3r curs del grau en Multimèdia. Millor Fotografia  Aquesta categoria premia l'habilitat en la captura d'imatges excepcionals i significatives fent servir tècniques fotogràfiques creatives. Projecte guanyador: Oeste Autor: Gonzalo Berga, estudiant de 3r curs del grau en Multimèdia. Millor Il·lustració Digital Aquesta categoria premia l'habilitat i el talent en la creació d'il·lustracions digitals utilitzant eines com ara programari de dibuix, tauleta gràfica i altres mitjans digitals. Projecte guanyador: Puddle Autora: Judit Parras, estudiant de 1r curs del grau en Disseny i Desenvolupament de Videojocs. Millor Modelatge 3D de Personatge Aquesta categoria premia la creació d'un personatge en tres dimensions utilitzant programari de modelatge 3D, demostrant alta qualitat i acabats i habilitats tècniques i artístiques en el procés. Projecte guanyador: Nana l'aprenent de foc Autor: Ferran Galocha, estudiant de 3r curs del grau en Disseny, Animació i Art Digital. Millor Curtmetratge No Animat Aquesta categoria premia la creació d'un curtmetratge no animat amb una narrativa sòlida, una interpretació de qualitat i un estil visual atractiu. Projecte guanyador: Deadline Autors: Martina Meotto, Ainhoa Pardo, Pau Medrano, Natalia Torres, Fernanda Duque i Sofia Ramírez, estudiants de 3r curs del grau en Disseny, Animació i Art Digital.  Felicitats a tots pels vostres projectes!